domingo, 29 de mayo de 2011

Half Challenge Barcelona-Maresme 2011

Tot comença dissabte. Arribo a Calella a les 9 del mati i vaig a buscar el dorsal i les bosses de transició. Desprès anem a la reunió tècnica on ens expliquen les normes de la competició i alguns altres detalls. A les 12 quedem amb els companys de Kronos Triatlo per fer una rodada en bici. Total 20 minuts i veure que tot funciona i que a la ultima revisió mecànica no m’han espatllat res. A dinar un bon plat de pasta i portem la bici a boxes. La tarda amb la família, disfrutant i esperant el Barça. El Barça, que us he de dir……, el millor equip de la historia que ha guanyat 3 de les ultimes 5 champions. Que grans que son !!!!!! Son tan bons que a la final no es van fer ni patit. Juguen tan be que penses que si als altres els hi apareix la verge i guanyen es igual perquè no cal ni el marcador per demostrar la superioritat.

Diumenge m’aixeco a les 5:45. Un bon esmorzar de pa amb pernil dolç, suc de taronja te.... Es d’aquells dies on un es pot posar tot el sucre que vol en el te sense tenir sentiments de culpa. Vamos que el te semblava fanta !!!!. A més a més aconsegueixo visitar al senyor Roca dos vegades que és el millor que et pot passar abans d’una competició tan llarga.

Objectius per la competició. Intentar millorar el temps de l’any passat 5:47. Serà difícil perquè l’any passat el recorregut de bicicleta era més curt i aquest any té els 90 Km complerts per tant respecte l’any passat ja surto amb uns 12 minuts de desaventatge.

Arribem a boxes ens enfundem el neopre posem vaselina i cap al caixo de sortida. Objectiu de la natació... sortir còmode de l’aigua intentar no rebre molts cops. Ens tirem pel costat mes aprop de la boia que encara que normalment hi ha mes garrotades pinta que avui serà el bo. Arribem al primera boia intactes i la podem superar còmodament. A partir d’aquí veig que estic correctament situat i encara que m’adelanten alguns el ritme es adequat. Al arribar a la segona boia un pesat comença a tirar-se’m a sobre tota l’estona, al final hem dona un cop que hem fa sortir les ulleres. Li explico amb els peus que hauríem de mirar d’entendre’ns d’una altre manera i sembla que ho entén i podem seguir nadant còmodament. Sortim de l’aigua amb comoditat i per tant l’objectiu principal aconseguit. Mirem el rellotge 35’. El temps es bo ara cal fer be la transició on l’any passat vaig perdre molt de temps. Fem una bona transició, tranquil·la i sense preses. Sortim amb la bici. Una vegada ja instal·lats a la bicicleta el crono marca 40’, Hem recuperat 8’ respecte l’any passat de moment tot va be.

Els primers 20 km fins a Mataró costen una mica. Costa molt mantenir el ritme de 30 Km hora que m’havia proposat. Sembla que potser hi ha una mica de vent i això no ens permet acabar de trobar el ritme però no ho sabem segur. Per nomes ser els primers 20 estem patint una mica massa i a més a mes nomes aconseguim una mitjana de 29 km/h. De moment costa i ens comencem a alimentar-nos. Alimentar-se és un dels apartats que volem millorar respecte l’any passat. Arribem a Mataró i donem la volta. A si !!!!! Hi havia vent de cara !!!!! Ara anem com una daina “ligeros i veloces” Es posem amb facilitat a 34 o 35 km per hora i aconseguim recuperar la mitjana i posar-la per sobre dels 30. Una vegada aconseguit rodem còmodes ja que encara ens queden molts quilometres i tornar a baixar fins a Mataró amb el vent de cara serà durillo. Arribem a Calella i donem la volta. Tenim una mitjana de 30.5 Km i ara cal arribar a Martaro per sobre de 30Km/h de mitjana. Al cap de 45’ arribem a Mataró amb una mitjana de 30.1 i per tant hem aconseguit t l’objectiu. Tornem a Calella. Aprofitem el vent a favor per rodar còmodes però no augmentem el ritme gaire ja que encara ens queda la mitja marató i ja hem aconseguit l’objectiu que ens havíem marcat per la bicicleta. Arribem a boxes amb un temps de 2:54 minuts. Hem millorat el temps de l’any passat en 6 minuts i a sobre el recorregut era 6 km més llarg o sigui que la millora respecte l’any passat és de casi uns 18 minuts. Fins aqui tot ha anat molt be. Encarem la T2 que en principi és mes sencilla que la T1. Primer problema de la carrera. Les bambes estan mullades per que les bosses de run estaven a sota del les de bike i els neoprens han anat escorrent aigua. Una cosa a tenir en compte per el següent any !!!.

Comencem a rodar. Els quadriceps molt durs. Ritme 5:15. Hem cal baixar-lo una mica per estovar els quadirceps. Baixem a 5:30. Tot plegat comença a combustinar be i podem tornar a pujar a 5:15. Rodem a 5:15 els 10 primers km. Pas molt aprop de meta que ens permet veure a la familia que ens esta esperant. Tot be tot i que comencen els dolors de peus i fa molta calor. El ritme general de la gent que esta corrent comença a decaure pel cançament. Hem cal veure molta aigua per la calor. Es el moment de mantenir el ritme a 5:15. ho aconsegueixo fins el km 17 on ja començo a baixar-lo ja que mantenir-lo començava a significar augmentar un esglaó en l’escala de patiment i no hem sembla que de moment hem calgui. Els últims km els faig a 5:30 i 5:45. Temps final de la mitja marató 1:56:42.

Arribar a la meta es tan emocionant !... Les grades plenes la catifa vermella !!!! El patiment i tot l’entrenament ha valgut la pena. Puc entrar a meta amb la Gianna. Que mes puc demanar !!!

Temps final 5:33:20. Es un molt bon temps. He aconseguit baixar 14 minuts respecte l’any passat amb una prova 12 minuts mes llarga (6 bici * 2 minuts/km), o sigui que he millorat el temps en més de 25 minuts.


Nomes queda disfutar el moment, agraïr els sacrificis a la Queralt i la Gianna, els consells del Farid (Entrenador)i les hores compartides amb els companys d’entrenament i animar a tothom a fer-ho

Moltes gràcies

Enric Serrano