domingo, 15 de noviembre de 2009

Sant Miquel del Fai i Puiggraciós

La ruta d'avui ha estat increible per les vistes que ens hem anat trobat. Hem sortit de Parets a les 9:30am, en Gabri ha arribat amb tren. Al principi no teniem massa clar la ruta que voliem fer...la de Sant Miquel del Fai era un pel llarga però creiem que valia la pena...i no ens hem equivocat. Sense cap mena de dubte, una ruta per repetir amb tota la colla.



Arribar a Sant Miquel del Fai ha estat bastant fàcil. No trobem massa pujada i encara estem frescos...no portem més de 30Km. Allà hem fet una paradeta, obligada per l'espectacular vista que ens ofereix la cascada d'aigua de Sant Miquel. L'entrada val 8 euros per cap, però ens han deixat passar 10 minuts per fer 4 fotografies.



Ara venia la part més dura, sense cap mena de dubte, però alhora la més impresionant. Anavem direcció el Puiggraciós, a uns 12 Km de Sant Miquel, però ens quedava una pujada de pedres brutal!!!



La baixada fins a Parets, d'uns 20Km, molt guapa! Molts corriols i unes baixades amb molts salts que fins i tot ho feien una mica perillós.

Perfil d'etapa:

Ruta Wikiloc


Descarregar Track


Una sortida molt recomenable.






jueves, 5 de noviembre de 2009

O`rei Joel - New York City Marathon -

Hoy he llegado de NYC. Gran ciudad para disfrutar de unas buenas y merecidas vacaciones.
Por fin lo he conseguido, acabar la marathon de ny.Os esplicare un poco todo lo que paso ese dia.

Llego el gran dia.Tras unos cuantos meses de preparacion me desperte el dia 1 de Nov. con el objetivo de acabar la maraton de ny y si era posible hacer una buena marca.Me levante a las 5 de la manana,lo tenia todo preparado, me visto y desde el hostel cojo la linea 1 de metro y tras media hora me planto en el puerto de ny para coger el ferry que me llevara a staten island .La terminal del ferry estaba a tope y daba la sensacion que deberiamos esperar mucho pero esto es america y me quito el sombrero ante la org,(un 10 en todos los aspectos), llega un ferry y sin problemas y sin esperas ya estamos lanzados hacia Staten island, pasamos por delante de la estatua de la libertad, hago las fotos protocolarias y en media hora ya desembarcamos en la isla, el puente de Verrazanno nos espera con su garandiosidad, alli se concentran unas areas de esparcimiento con diferentes colores que se asocian a los colres de t'u dorsal, en cada area hay desayunos , musica, agua, cafe y te.

Tras los ultimos preparativos, vaselina, estiramientop, fotos, esparadrapo, guantes,etc...... llevo la bolsa con mis pertenencias a un camion de ups que recogere en central park.

Hay tres salidas: 9.40h, 10h y 10.20h.Yo salgo en la ultima olead acomo aqui dicen y me toca ir por la parte inferior del puente.Comienza la carrera, hace mucho frio al comenzar por los vientos que soplan en el puente, comienzo a delantar a mucha gente y marco un ritmo rapido pero tengo que esquivar y driblar( parezco Messi, adem'as voy con la camiseta del Barsa).Me planto en le km 5 y voy a 5 min el km, me encuentro bien pero hay demasiada gente y estar toda la carrera esquivando a gente sin poder concentarte en ritmos ser'a complicado.Mis sospechas se confirman cuando los corredores de la parte superior del puente se unen a los de la inferior.....demasiada gente.

En el km 10 estoy perdiendo tiempo para hacer al menos de 3h 30 a 3h 45min y desisto,adem'as noto los cuadriceps demasiado cargados a estas alturas de carrera , hoy no es el dia para hacer marcas, hoy es un dia para disfrutar, asi cambio de objetivo y ahora toca difrutar a tope de la gente, del ambiente y de este gran evento.Decido bajar el ritmo.Es dificil explicar el ambientazo que se respira en las calles, estan abarrotadas, la gente grita y te anima al máximo, es imposible pararse pero la llegada a Manhatan por el queensbhoro bridge es alucinante, estas en el puente de hierro y ya escuchas el rugir de la gente que espera en la first avenue, en cuanto llegas a Manhattan las calles están abarrotadas, haces una gran parte de la first avenue hasta llegar a Harlem, luego enlazas con la quinta avenida y la subes hasta llegar a Central park donde está la llegada.

La ultima parte de la carrera es bastante dura con unos toboganes que te rematan si ya no estas tocado.
Conclusiones:Que se puede decir de la Meca de todo maratoniano, una organización perfecta, un ambiente inexplicable y un recorrido divertido pero duro.A nivel de tiempos ha sido mi peor marca con diferencia (4h 16 min), a nivel personal una gran satisfacción y un gran reto superado que tenía pendiente desde el 2002 cuando me tuve que retirar lesionado en el km 2.Valió la pena esperar....ya tengo mi medalla.I love NY.
No sólo se corre en Ny, también estuve en varios musicales (Lion king y Mamammia), Times square,muchas compras, muchos bagels, luces, gente, mucha gente,stress, la bolsa, comida japonesa.....correr en central park en otoño no tiene precio y un gran etcetera de anecdotas y lugares.

Próximo reto..............IRONMAN SUIZA 2010 ( 25 JULIO -ZURICH-)

by Joel Martínez

domingo, 1 de noviembre de 2009

Sentmenat- Puig de la Creu- Guanta

El recorregut d'avui ha estat diferent al que estem acostumats...hem començat amb una boira espectacular que hem anat deixant rapidament a mida que anavem encarant Castellar del Vallés. D'allà hem anat cap al Puig de la Creu, una pujada bastant senzilla amb unes vistes espectaculars una vegada estavem adalt.

D'aqui vam baixar per anar a buscar el Castell de Guanta, on vam esmorzar uns embotits espectaculars.

De Puig de la Creu-Guanta


En total, uns 52Km.

domingo, 13 de septiembre de 2009

Duatló de Bellmunt

Avui, en Javi i jo mateix (Ivan), hem fet la cinquena edició de la duatló de Bellmunt, estrenant la temporada de la duatlons i de quina manera!!! Han estat 8Km de BTT + 10Km corrent + 10 de BTT en un terreny molt dur. Hem superat els 1300metres de desnivell positius sumant la btt i el tram a peu.

Sort de la gent que estava animant arrivant al santuari de Bellmunt...quines rampes que hi havia en l'últim quilòmetre!!!

La organització molt bé, avituallaments durant tot el circuit.

Finalment un temps de 2h30 pel Javi i 3h per mi, posicions 76 i 164 de més de 220 corredors.

Ara, la triatló de Barcelona! :)

lunes, 4 de mayo de 2009

Impresionante, no?

domingo, 3 de mayo de 2009

Oreneta-Can Coll

Avui hem sortit el Pep i el Ivan per Collserola, amb un dia fantàstic i molta calor.
Encara apareixen restes de la forta ventada de principis d'any, tal i com veureu a les fotografies. De fet sembla que estiguem en plena selva però no!!! Es COLLSEROLA!!! Sempre ens sorprèn!

Hem sortit del parc de la Oreneta, seguint tota la Carretera de les Aigues fins arribar a la Font Groga, on hem començat a baixar fins a Can Coll. Després...pujada!!! En total uns 45 Km!

Esperem que d'aquí poc poguem fer una trobada tots plegats!


domingo, 19 de abril de 2009

Sant Celoni-Turó de l'Home - Part 2

Diumenge vam ser en Joel i el Ivan els que vam fer el cim al Turó, aquest cop tot per carretera. Van ser més de 30 Km de pujada sense cap descans, tot i que abans de fer els últims 6Km fins al Turó, vam recuperar forces amb un bon entrepà de llom amb formatge al costat mateix de Santa Fe del Montseny.

El dia va acompanyar, tot i que a mida que anavem pujant anava canviant el temps i cada vegada feia més fred. A dalt de tot estava nevant, i quan vam començar a baixar va aparèixer una boira espectacular que no ens deixava veure més enllà de 30 metres.

La baixada va ser un plaer de més de 30Km, fins arribar a l'estació de Sant Celoni amb uns 73 km amb total.

sábado, 18 de abril de 2009

Sant Celoni-Turó de l'Home - Part 1

Dissabte les 7:30 SMS de l'Enric: No podré pujar. La peque va tenir febre Espero que estigui millor!!! Vestit de lycra tiro cap a l'estació del Clot. A les 9 arriba el tren cap a Sant Celoni amb el Gabriel al primer vagó. Tot rutlla AQUEST COP SI!!!!!

Arriben a St. Celoni, fem un tallat al bar de l'estació mentre expliquem les anècdotes passades i cap a munt. Trobem prou be la pista, i anem pujant el dia es collonut solet i cel blau!

Anem pujant, vaig recordant la ruta sense problemes... Una pregunteta a una casa i milles!!! En un punt de la pujada, just passat un convent o no se que, explico un parell d'acudits per animar la pujada i zas passem el trencall que toca agafar i seguim pel GR5... Sortim a la carretera uns 3 o 4 km per sota del que toca. Cap problema el temps acompanya, fem un mos de barretes i surtido "perro piloto - Air Nostrum" i més pujada.

A uns 6 kilòmetres de Santa Fe del Montseny el temps fa un giravolt i comencen a caure gotes, res important fins a Santa Fe on decidim omplir el diposit amb un bon àpat, un bon vi i fent repàs de les millors fotitos dels nostres patufets entre babetes i rialles.


Al mateix temps cau un xàfec impressionant amb trons i aigua a raig. Postre i cafetó i decidim sortir cap al Turó. Carretra fins al cim prou nevat encara, un cop a dalt dos fotitos i avall pr piste que amb la tamborinada del dinar està per gaudir a saco menjant fang i + fang!!!

Pista fins el punt de sortida on decidim buscar una benzinera on treure els quilos de fang que porten les bicicletes. Fem net, anem a l'estació i a sobre el tren es expresso que va de pet cap a BCN. Un día rodo d'aquells que sap greu no fer-ho amb tota la colla.

domingo, 5 de abril de 2009

Cursa dels bombers

Un dia genial amb un temps total de 46m 40s, llàstima de com va acabar el dia:

Carta als lectors que vaig enviar a La Vanguardia:
El passat diumenge 5 d’Abril, coincidint amb la cursa dels bombers, vaig aparcar el cotxe a les 9:00h en la Zona Verda que hi ha just davant del CMIMA, al mateix passeig Marítim. Venia, igual que molts altres corredors, a disfrutar d’una jornada esportiva organitzada en part, per l’Ajuntament de Barcelona.

Abans de marxar cap al Parc de la Ciutadella, inici de la cursa, vaig comprovar l’horari que de la senyal de la Zona Verda, on textualment hi possa: “Exclusiu residents amb distintiu.Tiquet de control obligatori. Laborables de dilluns a divendres 8-20h”.

De moment tot anava bé, la cursa va ser un èxit i ens ho vam passar d’allò més bé recorrent els 10Km per la ciutat. El que no sabia ni jo ni els altres corredors, es que en acabar la cursa, l’Ajuntament s’hauria encarregat d’augmentar els seus ingresos retirant aquests cotxes amb la grúa municipal de zones verdes, com a mínim, molt mal indicades i molt susceptible a interpretacions contradictòries.

No hi ha dret! La combinació d’un event esportiu i senyals confuses o incorrectes han estat perfectes perquè l’Ajuntament pugui recaudar diners d’una manera ràpida i fàcil, aprofitant-se de ciutadants que van quedar-se, alguns d’ells, sense roba d’abric, documentació i fins i tot algún que altre lessionat. Tots vam haver de fer un desagradable passeig de més de 20 minuts fins arribar al dipòsit municipal i pagar la fantàstica xifa de 150€ per retirar el nostre vehicle.



Tot plegat, un cursa molt econòmica i que recordaré sempre.

Moltes gràcies, Ajuntament de Barcelona!


domingo, 25 de enero de 2009

La fi del mon?

Quin cap de setmana!!!Dissabte pel matí, cap a les 12, vaig tenir la brillant idea d'anar a correr pels voltants de Parets!Collons!!!Era realment per portar pedres a la butxaca!! i quina por...tots els pals elèctrics i de telèfon es movien d'una manera un pel inquietant...així que no va durar massa la volta. A la tornada ja veia alguns arbres caiguts i murs d'alguna casa a terra!!!
Diumenge va ser més divertit, vaig fer un tomb amb la bicicleta fins la serralada de la marina, atravessant Mollet i passant pel circuit de motos que hi ha a Martorelles. A partir d'aqui, tot pujada!!! i quin desnivell!!! Va fer un dia bastant bo, una mica de vent però res a veure amb el dia anterior.

Vaig aprofitar per fer algunes fotografies de les destrosses que va fer el vent el dissabte. Les imatges ho expliquen tot per si mateixes!






En total 6Km Running + 28Km Btt amb 650m de desnivell acumulats.

sábado, 3 de enero de 2009

Esquiada Port del Compte


Un día magnífic el que vam triar per anar a esquiar, potser el pitjor va ser la quantitat de gent de que hi havia a les pistes i que van provocar que no poguèssim exhibir les nostres magnifiques facultats físiques per l'esquí alpí! A que si Gabri?? Vaya par de Champions estamos hechos!!!! Lo millor del dia, sense cap mena de dubte, és el moment on ens podem treure les botes d'esquí i possar-nos les bambes!!! Buff...de cop i volta va tornar a circular sang i semblava que podíem volar!!!

Hem d'anar pensant un día per anar tots a esquiar!!! Que us sembla? Ens animem?

De Port del Compte 2009