domingo, 19 de abril de 2009

Sant Celoni-Turó de l'Home - Part 2

Diumenge vam ser en Joel i el Ivan els que vam fer el cim al Turó, aquest cop tot per carretera. Van ser més de 30 Km de pujada sense cap descans, tot i que abans de fer els últims 6Km fins al Turó, vam recuperar forces amb un bon entrepà de llom amb formatge al costat mateix de Santa Fe del Montseny.

El dia va acompanyar, tot i que a mida que anavem pujant anava canviant el temps i cada vegada feia més fred. A dalt de tot estava nevant, i quan vam començar a baixar va aparèixer una boira espectacular que no ens deixava veure més enllà de 30 metres.

La baixada va ser un plaer de més de 30Km, fins arribar a l'estació de Sant Celoni amb uns 73 km amb total.

sábado, 18 de abril de 2009

Sant Celoni-Turó de l'Home - Part 1

Dissabte les 7:30 SMS de l'Enric: No podré pujar. La peque va tenir febre Espero que estigui millor!!! Vestit de lycra tiro cap a l'estació del Clot. A les 9 arriba el tren cap a Sant Celoni amb el Gabriel al primer vagó. Tot rutlla AQUEST COP SI!!!!!

Arriben a St. Celoni, fem un tallat al bar de l'estació mentre expliquem les anècdotes passades i cap a munt. Trobem prou be la pista, i anem pujant el dia es collonut solet i cel blau!

Anem pujant, vaig recordant la ruta sense problemes... Una pregunteta a una casa i milles!!! En un punt de la pujada, just passat un convent o no se que, explico un parell d'acudits per animar la pujada i zas passem el trencall que toca agafar i seguim pel GR5... Sortim a la carretera uns 3 o 4 km per sota del que toca. Cap problema el temps acompanya, fem un mos de barretes i surtido "perro piloto - Air Nostrum" i més pujada.

A uns 6 kilòmetres de Santa Fe del Montseny el temps fa un giravolt i comencen a caure gotes, res important fins a Santa Fe on decidim omplir el diposit amb un bon àpat, un bon vi i fent repàs de les millors fotitos dels nostres patufets entre babetes i rialles.


Al mateix temps cau un xàfec impressionant amb trons i aigua a raig. Postre i cafetó i decidim sortir cap al Turó. Carretra fins al cim prou nevat encara, un cop a dalt dos fotitos i avall pr piste que amb la tamborinada del dinar està per gaudir a saco menjant fang i + fang!!!

Pista fins el punt de sortida on decidim buscar una benzinera on treure els quilos de fang que porten les bicicletes. Fem net, anem a l'estació i a sobre el tren es expresso que va de pet cap a BCN. Un día rodo d'aquells que sap greu no fer-ho amb tota la colla.

domingo, 5 de abril de 2009

Cursa dels bombers

Un dia genial amb un temps total de 46m 40s, llàstima de com va acabar el dia:

Carta als lectors que vaig enviar a La Vanguardia:
El passat diumenge 5 d’Abril, coincidint amb la cursa dels bombers, vaig aparcar el cotxe a les 9:00h en la Zona Verda que hi ha just davant del CMIMA, al mateix passeig Marítim. Venia, igual que molts altres corredors, a disfrutar d’una jornada esportiva organitzada en part, per l’Ajuntament de Barcelona.

Abans de marxar cap al Parc de la Ciutadella, inici de la cursa, vaig comprovar l’horari que de la senyal de la Zona Verda, on textualment hi possa: “Exclusiu residents amb distintiu.Tiquet de control obligatori. Laborables de dilluns a divendres 8-20h”.

De moment tot anava bé, la cursa va ser un èxit i ens ho vam passar d’allò més bé recorrent els 10Km per la ciutat. El que no sabia ni jo ni els altres corredors, es que en acabar la cursa, l’Ajuntament s’hauria encarregat d’augmentar els seus ingresos retirant aquests cotxes amb la grúa municipal de zones verdes, com a mínim, molt mal indicades i molt susceptible a interpretacions contradictòries.

No hi ha dret! La combinació d’un event esportiu i senyals confuses o incorrectes han estat perfectes perquè l’Ajuntament pugui recaudar diners d’una manera ràpida i fàcil, aprofitant-se de ciutadants que van quedar-se, alguns d’ells, sense roba d’abric, documentació i fins i tot algún que altre lessionat. Tots vam haver de fer un desagradable passeig de més de 20 minuts fins arribar al dipòsit municipal i pagar la fantàstica xifa de 150€ per retirar el nostre vehicle.



Tot plegat, un cursa molt econòmica i que recordaré sempre.

Moltes gràcies, Ajuntament de Barcelona!